Jean-Antoine Houdon

Jean-Antoine Houdon

Biografia
Naixement	20 març 1741 Versalles (França)
Mort	15 juliol 1828 (87 anys) París
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Dades personals
Formació	Acadèmia Reial de Pintura i Escultura
Activitat
Lloc de treball	Roma (1764–1768) París
Ocupació	escultor, medallista, artista visual
Membre de	Acadèmia Reial de Pintura i Escultura (1777–) Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Gènere	Retrat
Alumnes	Pierre-Philippe Thomire
Obra
Obres destacables (1778) Voltaire assis (fr) (1785) George Washington (en) (1787) Winter (en) (segle XIX) Écorché (fr)
Família
Cònjuge	Marie-Ange-Cécile Langlois (1786–)
Fills	Sabine Houdon (en) , Claudine Houdon (en)
Parents	Joséphine Calamatta (neta) Marguerite-Julie-Antoinette Houdon (cosina germana)
Premis  Premi de Roma  Cavaller de la Legió d'Honor
Obres destacables
Retrat de la seva filla Sabine (Seattle Art Museum)

Jean-Antoine Houdon (Versalles, 1741 - París, 1828) va ser un escultor francès, figura cim del neoclassicisme del seu país. Expert no solament en el treball del marbre, Houdon va ser també un talent per donar forma a l'argila, guix i terracota, materials base per a la foneria en bronze. Sovint se'l coneix com "l'escultor de la Il·lustració".

Va destacar en els seus retrats per la recerca del caràcter individual, el que li va acostar al preromanticisme. Deixeble de Jean-Baptiste Pigalle i Jean-Baptiste Lemoyne. També va ser deixeble de Michel-Ange Slodtz de qui va prendre l'esperit del barroc inspirat a Bernini.^[1] El 1764 es va traslladar a Roma per a completar la seva formació, a on va romandre quatre anys en què es va posar en contacte amb els nous corrents artístics cap als quals aniria evolucionant, cercant una síntesi entre la seva accentuada inclinació pel naturalisme i l'ideal clàssic.^[1] Allí va esculpir el Sant Bru per a Santa Maria dels Àngels.^[2]

Es va dedicar fonamentalment al retrat, iniciant la sèrie amb un de Diderot, en fang cuit, al que van seguir els de Mirabeau, D'Alembert, Molière, Voltaire, Rousseau i Franklin. Aquest últim li va suggerir la idea de viatjar als recentment independitzats Estats Units d'Amèrica per a retratar a Washington. Houdon va arribar al continent americà el 1785 i, a més de diversos bustos del president, va realitzar l'estàtua que actualment s'exhibeix al Capitoli. Un altre retratat va ser el president Thomas Jefferson (1789). En aquests rostres l'escultor va reflectir, a més a més d'una gran similitud, tota la fermesa, energia i decisió que podia trobar-se en la trajectòria política de tots dos homes d'estat.^[3] De Voltaire va fer diversos retrats, de bust i de figura completa. En el que es troba actualment al Victoria and Albert Museum de Londres, va saber representar amb gran mestratge l'escèptic somriure del filòsof, desdramatitzat per l'humor burleta dels seus ulls vivaços. La capacitat d'Houdon per captar la qualitat de la mirada com a element condensador de la personalitat del model apareixerà, també, en l'últim bust que va fer de Voltaire el 1778, el qual, al costat dels profunds solcs que el pas del temps havia deixat en el seu rostre, deixa encara escapar dels seus ulls la seva famosa ironia, matisada per una vaga tristor, premonitòria potser de la proximitat de la seva mort.^[4]

Durant la Revolució Francesa (1779-1789), va plasmar els rostres de Necker, Lafayette i Napoleó.

Retrats de Voltaire

Cal destacar també la seva elegant Diana caçadora (1776), d'estil classicista.

Les seves obres es troben en museus com el Louvre a París, el Liebieghaus a Frankfurt del Main, el Museu Bode de Berlín o el Museu Fabre a Montpeller i en l'Hermitage a Sant Petersburg, també al Museu Ducal a Gotha, la més gran col·lecció dels seus primers treballs. Va ser en França, Alemanya, Rússia i Itàlia i fou el més reeixit escultor retratista del seu temps. Ell va saber com quasi cap més escultor contemporani, capturar els fins trets dels seus models i plasmar el seu caràcter en marbre.

El 1771, Houdon es va convertir en membre de la Reial Acadèmia, on va ser nomenat professor de l'Escola de Belles Arts a París el 24 de gener de 1805, succeint a Pierre Julien. El seu successor serà Charles Dupaty el 1823.^[5]

Jean-Antoine Houdon va ser membre de la Francmaçoneria i membre de l'anomenada "Lògia de les nou germanes" a París.

Houdon es va casar el 1786. Del seu matrimoni van néixer tres filles que van ser, amb freqüència, els seus models.^[2]